Clara Santacana va començar a estudiar piano al Conservatori Municipal de Música de Manresa on va tenir com a professors Glòria Massegú i Ramon Estrada. Posteriorment va seguir els seus estudis al centre integrat de música de Catalunya, IEA Oriol Martorell, amb la professora Maria Gorina on va acabar el Grau Professional amb Premi d’Honor de Piano. Actualment està estudiant Grau Superior de Piano al Conservatori Superior de Música del Liceu sota el mestratge de la professora i pianista Alba Ventura. També rep classes de música de cambra amb Arnau i Abel Tomàs (membres fundadors del Quartet Casals) a l’Escuela superior de música Forum Musikae. Ha assistit a cursos internacionals com l’Amalfi Coast Music Festival, Virtuoso and Belcanto a Itàlia o BISMA (Bacewicz International Summer Music Academy) a Polònia. Ha rebut classes de professors com Boris Berman, Hyo-Sun Lim, Carlos Martínez Mehnner, Mauricio Vallina o Josep Colom entre d’altres. Ha guanyat diferents concursos tant en l’especialitat de piano com en l’àmbit de la música de cambra.

PROGRAMA:

• Toccata en do menor BWV 911, J. S. Bach (1685-1750)
• Toccata per a piano Op. 63, S. Brotons (1959)
• Carnaval Op. 9, R. Schumann (1810-1856)

El centre d’aquest programa és el Carnaval Op. 9 de R. Schumann. Una de les obres més emblemàtiques del repertori pianístic que destaca per la seva teatralitat i els seus canvis sobtats de caràcter. Cada una de les seves 22 dues peces representa un personatge emmascarat durant la festa del carnaval. Hi apareixen personatges de la Commedia dell'Arte italiana (gènere teatral que barreja elements del teatre literari del Renaixement italià amb tradicions   carnavalesques) com Pierrot, Arlequin o Colombina, i alhora amics, músics i compositors de la seva època com Chopin o Paganini. El Carnaval és una obra refinada, emotiva i sentimental, envoltada de gràcia i sorpresa com la que hi podia haver durant la festa d’una nit de carnaval del s. XIX

El programa està preludiat amb un gènere transversal en la història dels instruments de teclat: la tocata. Un gènere generalment brillant, amb trets virtuosístics on es posa en evidència les capacitats sonores de l’instrument. En aquest concert podrem comparar dues grans tocates allunyades en el temps: la de J. S. Bach (escrita l’any 1714) i la de S. Brotons (escrita l’any 1993).

Un repertori ple de màscares que amaguen l'essència de tres dels grans compositors de la seva època. La perfecta estructura arquitectònica de J. S. Bach, la gràcia i subtilesa de R. Schumann i la claredat expressiva de S. Brotons es fonen en una sola atmosfera.